Pui de Cassibrós : des de la borda de Felip, per Besan
Fusionner des documents
Attention, les photos associées ne seront pas supprimées et deviendront orphelines.
Si vous souhaitez juste modifier le titre ou les documents associés (ex : déplacer une sortie vers un autre itinéraire), il suffit de modifier le document.
Si ce document est un doublon comportant des photos, demandez @Modo_Topo_FR de fusionner les doublons pour déplacer les photos sur le document conservé.
Livres
Itinéraires
Articles
Images
Rapports incidents/accidents
Description
Pujada
Des de la borda de Felip, agafem el camí fresat que puja a Besan. S'inicia per l'antiga calçada de la carretera d'Àreu i de seguida gira a l'esquerra (porta per al bestiar) i inicia una llarga diagonal ascendent vers el NE. En acabar aquesta diagonal, gira al N i després passa a l'obaga de sota de l'ermita de Sant Miquel, des d'on hi ha una bona vista del poble de Besan.
El camí creua el barranc de Besan, i just allí deixem el camí que va cap al poble i girem a la dreta, un cop passat el riu, per un prat que creuem cap al N, on tornem a passar el barranc, cap a un nou prat. De seguida tornem a passar el barranc. Aquesta serà la tònica general: el camí va passant d'una riba a l'altra. Pot passar que, seguint un marge ens trobem el pas barrat per vegetació. En aquests casos, reculem fins a trobar pas cap a l'altre marge, on hi haurà el camí més net. En aquest tram, el camí va sempre a prop de l'aigua.
Als 1250m arribem a la trobada de dos barrancs, al peu d'un prat força gran net de bosc. El camí segueix el que ens queda a l'esquerra. Com abans, el camí va sempre a prop del barranquet, i ens mena a la borda d'Ortone.
Una mica més amunt, als 1360m, tornem a seguir el barranc de l'esquerra, si bé, ben aviat el camí fa alguna ziga-zaga (murs de pedra seca del camí, visibles) pel costat solà del barranc. Més amunt, el torna a creuar. Si fins aquí hem anat seguint camí empedrat en força trams, ara ve un tros en què el camí sembla més un pas d'animals gratat als prats. Per sobre dels 1550m, anem trobant algun vestigi de camí vell amb murs de pedra encara visibles, a sota de la borda de Joanet, de la que en queden dretes algunes parets.
A l'W hi veiem una altra ruïna, la borda d'Arnau. Ens hi dirigim planejant primer i remuntant prats envaïts de ginebrons després. A continuació ja no hi ha cap camí, només traces del pas d'animals que caldrà aprofitar. Mirant cap amunt, veiem parets de roca que barren el pas. Cal cercar una diagonal ascendent entre dues d'aquestes parets, i que ens condueix directament, per bosc obert de pi, fins a sota mateix del pui de Cassibrós. No cal grimpar enlloc, però cal anar esquivant les dificultats.
Retorn
Es pot retornar pel mateix camí, aprofitant que ja el coneixem, o bé fer circular per Aixerto i Ainet de Besan.
Remarques
Fins a la borda de Joanet el camí és força continu i de prou bon trobar, encara que en algun punt cal intuir-lo i cercar traces del camí vell (empedrats, murs de pedra, etc.). Facilita les coses que va quasi tota l'estona seguint el barranc.
De la borda de Joanet cap amunt, cal cercar el pas, no hi ha camí, i de vegades la vegetació arbustiva hi és espessa i dificulta el pas. Amb tot, quan sembla que estàs tancat, sempre hi acaba havent un pas, fet sens dubte per la fauna salvatge que abunda en aquests indrets.
Matériel
Imprescindibles pantalons llargs.
Commentaires
Ce contenu est sous licence Creative Commons BY-SA 3.0
Les images associées à cette page sont disponibles sous la licence spécifiée sur le document d'origine de chaque image.
Imprimé le 13 août 2025 15:55