AJUDA: Guia de ressenyes - Dificultats en escalada artificial

L'escala de dificultat utilitzada a camptocamp

Alguns principis elementals

L'artificial consisteix a progressar amb l'ajuda de punts que es van posant aprofitant les febleses (forat, fissura, gota d'aigua, etc.) de la roca. La dificultat depèn directament de la solidesa dels punts i de l'altura d'una caiguda potencial que l'escalador pot patir si un dels punts cedeix sota el seu pes.

L'escala actual és tancada i va de l'A0 a l'A6.

Per definició, l'A6 és una llargada on cap punt no resisteix més que el pes de l'escalador, incloent-hi les reunions. La cordada no té opció a caure!

L'A0 és per definició un llarg en què el punts de progressió ja estan col·locats i on només cal estirar cadascun dels claus (pitons). Cadascun dels punts resisteix la caiguda del primer de cordada. Els anglòfons anomenen l'A0 com a "French free" (quina reputació!)

Entre aquests dos extrems, hi ha 5 graus, més els intermitjos, acotats amb l'ajuda del signe +. Respecte aquesta línia general de graduació, es pot considerar que la tecnicitat de l'escalada entra en consideració però de manera secundària. En efecte, ben sovint, però no de manera sistemàtica, la dificultat d'emplaçar un punt s'associa a la seva resistència: és més fàcil posar un copper-head o un plom que clavar un pitó a un forat. També, es té en compte el temps passat en un llarg. Aquest darrer punt indica si el llarg és delicat d'equipar o més aviat evident.

L'escala de dificultat

A0: Tots els punts estan col·locats i cadascun d'ells resisteix la caiguda del primer de cordada. El pas se supera agafant-se a cada punt.
A0+: Ídem que A0 però fent servir un pedal (baga o estrep) per als peus, a fi d'atènyer el punt següent.

A1: L'escalador equipa ell mateix el pas. La quasi totalitat dels punts resisteixen la caiguda del primer de cordada. Alguns passos, màxim de 2 punts successius poden fer-se sobre punts més delicats, però no sobre punts de progressió (ganxos, ploms, etc.). El material exigit inclou pitons variats, falques de fusta, tascons o friends.

A2: L'escalador equipa completament el llarg. Alguns punts intermitjos poden assegurar la via. La major part dels punts resistirien la caiguda del primer de cordada. Alguns punts són més tècnics: curt pas amb ganxo, acoblament de punts, etc. Les seccions delicades corresponen a un tram d'entre 5 i 10 punts successius. En aquest darrer cas la llargada s'acota A2+. La caiguda potencial oscil·la entre els 10 i 20 metres.

A3: Els passos tècnics s'allarguen i es veuen intercalats per punts segurs (spits o pitons excel·lents). No és estrany encadenar acoblament de punts d'assegurança, passos amb ganxo (en bones condicions), col·locar RURPs, bird beaks o ploms. La caiguda potencial és més important, d'entre 20 i 25m. És a dir, a aquest nivell l'escalador comença a provar quasi sistemàticament els punts abans de penjar-s'hi.
A3+: El mateix que en el cas d'A3, però amb seccions més sostingudes o un pas més aleatori. La caiguda pot atènyer els 30m.

A4: Llargues seccions tècniques esperen els escaladors. Els punts de progressió (a distingir dels d'assegurança) s'encadenen en longituds de 10m (10 a 20 moviments successius). Punts sòlids entretallen aquestes seccions delicades. El material s'enriqueix i deixa lloc als ploms, coppers, micropitons, falques de fusta, blocs de fusta, ganxos de totes menes, etc. Un llarg pot implicar diverses hores: 4 a 6 hores. La caiguda potencial pot assolir els 50 m.
A4+: Com A4 amb seccions més sostingudes, més llargues, passos aleatoris successius, una lectura encara més delicada, etc. Com a molt hi ha un o dos punts bons en tot el llarg.

A5: Els punts són tots de progressió. La caiguda significa temptar el diable. L'escalador passarà una jornada sencera a fer el llarg.
A5+: Cap punt, tret de les reunions, no resisteix la caiguda del primer de cordada.

A6: Cap punt no resisteix més que el pes de l'escalador, ni tan sols les reunions. La cordada no es pot permetre cap caiguda.

Remarca: en algunes ressenyes s'hi pot observar una escala de l'estil C1, C2, C3, etc. Aquesta escala correspon a la dificultat dels passos realitzats en clean.

L'artificial i la dificultat obligada

Les vies d'escalada es descriuen habitualment per la seva dificultat màxima en lliure i la seva dificultat obligada, quan es fan servir totes les tècniques possibles per ajudar-se de l'equipament existent (A0) o de l'equipament mòbil d'ús habitual (fins a A1 en el cas de llargs a equipar almenys en part).

El clean-aid - una nova escala de dificultat als EUA

Naixement d'una ètica per una escalada més "neta"

Des de l'inici dels anys 90, els escaladors americans de la vall de Yosemite han volgut fer front a l'impacte creixent dels escaladors, cada cop més nombrosos al seu entorn. Amb l'increment de la freqüentació, els problemes que han aparegut són els següents:

• La formació de forats de pitonatge per causa del fregament successiu d'un pitó dins d'una fissura. L'exemple tipus són els llargs del headwall del shield on ja no cal fer servir pitons, que han quedat substituïts per friends que entren als forats.
• Hi ha una quantitat important de deixalles al peu de les parets de roca: ampolles de plàstic, roba, llaunes, conserves, etc. De la mateixa manera, els excrements humans converteixen els peus de les parets en immensos lavabos públics.
• Finalment, quilòmetres de cordes fixes bloquejades o abandonades durant els abandons.

A banda dels esforços d'educació que els rangers del part fan envers els escaladors, aquests últims han volgut actuar limitant el seu impacte a la roca. És així que ha nascut el "clean climbing" o escalada "neta", és a dir, que no necessita l'ús de martell. Els punts de progressió estan col·locats (copperhead per exemple) o posats amb la mà, sense impacte.

L'escala de dificultat americana

L'escalada artificial té actualment una doble escala de dificultat: Aid (A) i Clean (C), completada per una indicació de la necessitat de tenir equipament addicional per poder passar sense utilitzar el martell (F). Així, un pas es pot acotar A2 (si es fa servir el martell) o C4F, si no s'utilitza i, en substitució, s'emplacen punts de progressió amb la mà, a banda del que hi pugui haver col·locat (F).

Tant si es tracta d'A o de C, la primera lletra indica la manera de fer mentre que la xifra indica l'escala de dificultat pròpiament dita.

La lletra F indica si l'escalada és possible sigui quin sigui l'equipament existent (si no hi ha la lletra "F") o si és necessari que hi hagi equipament per poder passar en "Clean" (si hi ha la lletra F). En efecte, un llarg que necessita nombrosos copperheads es pot fer en "clean" només si els copperheads estan posat.

Pot aparèixer una altra lletra, es tracta de la lletra R, que indica si el llarg és exposat o no. Una caiguda pot ser curta però "expo". Així, es pot trobar una indicació de l'estil: "C2R", per una escalada sense martell amb risc potencial de 20m de caiguda perillosa, amb resultat de ferida greu o fins i tot de mort.

Alguns exemples de graus de dificultat

En els exemples d'aquí sota és interessant adonar-se que hi ha una tercera escala de dificultat que coexisteix amb les dues primeres. Cosa impensable fins a l'inici dels 90, d'aleshores ençà algunes vies d'artificial s'han fet totalment en lliure (libération du Nose, de Lynn Hill el 1993 i 1994). Aquesta evolució de les dificultat coincideix amb l'afirmació que l'ètica americana que promou l'escalada lliura o "neta".

La llista d'aquí sota dóna per a cada via les dificultats amb martell (A), en clean (C) i en lliure. La xifra romana és una escala de durada americana.

Salathé Wall
VI - 5.9 - A1
VI - 5.9 - C2
VI - 5.13b (8a+)

The Nose
VI - 5.9 - A1
VI - 5.9 - C1
VI - 5.13b (8a+)

Zodiac
VI - 5.7 - A2
VI - 5.7 - C3F
-

Tangerine Trip
VI - 5.8 - A2
VI - 5.8 - C3F
-

The Shield
VI - 5.7 - A3
VI - 5.7 - C4F
-

Mescalito
VI - 5.8 - A3
VI - 5.8 - C3F
-

Pacific Ocean Wall
VI - 5.9 - A3+
VI - 5.9 - C4F
-

Sea of Dreams
VI - 5.9 - A4
-
-