Puigsacalm : [biciescalada] Esperó dels Llops

Puigsacalm : [biciescalada] Esperó dels Llops

{{detailsCtrl.documentService.document.associations.images[0].locales[0].title}}

Application mobile

View off-line all information from this route on the Camptocamp mobile application.

Associated waypoints

View in other lang en

Licence

General

route_types: traverse
activities:
durations: 1 day(s)

climbing_outdoor_type: multi

configuration: edge

quality: medium

Rating

5b > 5bA0

    P1 

heights

elevation min/max : 490 m / 1515 m

height_diff_up: 1000 m

height_diff_difficulties: 150 m

difficulties_height: 1200 m

orientations

E W S N

description

Sortim de l’estació de Sant Quirze i, en arribar a la carretera de Vidrà, seguim cap a l’esquerra, en direcció a aquest poble, que es troba a 12 km de Sant Quirze. La carretera puja suaument i permet avançar de pressa. Passat Santa Maria de Besora, a mig camí de Vidrà (hi ha restauració i botigues obertes fins i tot diumenge), continuem pujant fins a passar el Coll de Vidrà, just darrera del qual hi ha el poble.

Seguint cap a Siuret, trobem una curta baixada que ens porta al fons de la vall del Ges, que remuntarem una estona pel seu marge esquerre fins que la vall tomba cap a l’est. Poc després de deixar enrere el fons de vall, ens trobem la plana idíl•lica on es troba situat el poble de Siuret.

Continuem endavant per la mateixa carretera fins al fons d’un revolt marcat, sota el Turó del Pla de la Creu. Deixem l’asfalt i continuem per la pista que surt d’aquest revolt, en direcció a l’est, cap al Coll de Siuret. Passat el coll tombem a la dreta per anar cap a Platraver, una masia impressionant, rodejada de pastures plenes de bestiar.

A l’altura de la casa hi ha una tanca, a partir de la qual la pista es desdibuixa: durant uns dos-cents metres circulem pel prat, seguint unes tímides roderes. Més avall la pista torna a ser evident, però l’hem de deixar de seguida, quan passem pel costat d’un prat en el qual no s’hi endevina ni tan sols cap camí, però que hem de travessar obliquament cap amunt. Hem de pujar pel prat fins a arribar a la cicatriu de l’antiga pista, ben visible a la part alta del prat.

A partir d’aquí la pista, en força males condicions, s’endinsa a una fageda. Segons si fa més o menys temps que no plou trobarem el terra més o menys enfangat. En cas que ho estigui, pot ser aconsellable deixar les bicicletes aviat, però si el terra és dur, podem continuar amb la bicicleta.

Ben aviat la pista esdevé poc més que un camí, però segueix sent ciclable, encara que és una pedalada força exigent. Al cap de poc, sortim del bosc i trobem una tanca de fusta, que creuem per una porta, al costat de la qual hi ha un rètol indicador. A partir d’aquí cal tombar a l’esquerra i remuntar el prat, tot seguint la tanca de fusta. Creuem així una llarga clariana, que deixem, tombant de nou a l’esquerra quan el camí es fica dins del bosc (cartell indicador i porta de fusta).

Després d’un curt tram de fageda sortim a una nova clariana, més petita. Un cop l’hem creuat i tornem a entrar al bosc, trobem el trencall del Camí dels Burros (cartell indicador). Qui en tingui més ganes pot pujar amb les bicis fins aquí, que és l’últim punt comú entre la pujada i la baixada.

Comencem el Camí dels Burros amb una breu baixada (hi ha una corda fixa per superar una llosa sense gaire dificultat), però de seguida comencem un llarg flanqueig per la base de les parets del Puigsacalm. En algun moment el camí queda una mica penjat però no presenta cap gran dificultat.

En sortir del bosc veurem un primer esperó, que no és el nostre objectiu sinó que es tracta d’un contrafort del Puigsacalm. No serà fins després de superar-lo que veurem l’esperó dels Llops. Continuem pel mateix camí fins a situar-nos ben bé sobre el fil de l’aresta. El punt d’on arrenca la grimpada d’accés està marcat amb una fita, situada al costat d’un faig escarransit. Si passéssiu de llarg aquest punt, trobaríeu una corda fixa i un tauló al camí, que continua cap a Santa Magdalena.

Remuntem l’aresta fins a l’inici de les dificultats, moment en què ja es poden veure els primers parabolts. La via, de traçat molt elegant, va resseguint el fil de l’esperó, amb les reunions situades còmodament a relleixos. Per altra banda, la via està molt ben equipada, de manera que l’escalada és relaxada i permet gaudir a fons de l’entorn i del paisatge.

El primer llarg serveix per a superar un graó de l’aresta, a continuació del qual arriben les dificultats. El segon llarg fa una giragonsa, primer a la dreta i després a l’esquerra, per esquivar el sostre sota el qual hem trobat la reunió. La segona reunió es situa sota d’un díedre que s’ataca al tercer llarg. A partir d’aquí encara hi ha algun pas de V, però les dificultats són menys sostingudes, a la vegada que la via perd verticalitat. El darrer llarg ja no presenta cap dificultat remarcable, però encara és força aeri.

L’aresta mor al mateix cim. Per retornar cap a les bicicletes, cal agafar el camí que careneja cap al Puigsacalm. Pugem també aquest cim i a continuació agafem el camí que baixa cap a l’est, en direcció al punt on al matí hem agafat el Camí dels Burros. A partir d’aquí retornem al lloc on hem deixat les bicis i, un cop recuperades, tirem avall pel camí d’anada fins a Vidrà, tot baixada excepte el tram previ a la masia de Platraver i entre el pont sobre el Ges i Vidrà.

Un cop a Vidrà, en cas que anem justos de temps, podem retornar ràpidament a Sant Quirze de Besora pel camí d’anada. És carretera asfaltada i, tret del primer tram fins al Coll de Vidrà, és tot baixada.

La ruta proposada, tanmateix, remata la sortida amb una baixada tècnica que ens portarà a Torelló passant per l’indret del Forat Micó. Des del poble, agafem una pista que trenca cap al sud, i que fa una giragonsa al costat de la casa coneguda com el Cavaller. La pista baixa decididament cap a la vall del Ges. La seguim fins a un revolt tancat, del vèrtex del qual en surt un camí senyalitzat amb marques de pintura groga i blanca (a l’inici del camí hi ha una estaca de fusta amb aquests mateixos colors). Aquest camí és prou ample per circular-hi amb bici i els trams en què passa sobre penya-segats està protegit amb una barana. Cal una certa tècnica per poder-lo baixar pràcticament tot a dalt de la bici.

Al cap de poc passem per la Tosca de Degotalls, una roca esmolada per on sempre baixen rajolins d’aigua. Més endavant trobem una pista que travessa el camí però no l’agafem, sinó que continuem pel mateix camí. És fàcil veure roderes de motos al llarg d’aquest camí, que és objectiu dels motoristes de trial de la zona. Just abans de retornar a la pista, el darrer tram del camí fa una mica de pujada i obliga a arrossegar la bici durant uns minuts. Un cop a la pista continuem la baixada, que de seguida ens durà al Forat Micó, un escanyament que la vall fa just abans de desembocar a les terres ondulades dels voltants de Sant Pere de Torelló.

Seguim avall per la mateixa pista, que passa algun gual del riu Ges, fins a trobar la carretera asfaltada que ve de la Collada de Bracons. Tombem a la dreta i continuem, ja per asfalt, cap a Sant Pere i després cap a Torelló, per agafar el tren de tornada a casa.

Total 53 km.

Horaris:
L’aproximació en bicicleta us pot suposar entre 3:00 i 3:30, en funció de si deixeu les bicis més amunt o més avall. Compteu una hora per a l’aproximació a peu pel Camí dels Burros i de 2:30 a 3:00 hores per a l’escalada. 0:30 h per al retorn a les bicicletes i 2:30 per a la tornada cap a Torelló. El temps per a fer tota l’activitat és just, tot i que, com s’ha explicat, hi ha alternatives per escurçar la ruta i arribar abans al tren.

Distàncies i desnivells:
La distància coberta amb bicicleta depèn del punt en què es deixi la bici per continuar l’aproximació a peu, però és d’uns 52 – 55 km. El desnivell acumulat és d’entre 1.000 i 1.150 m, de nou en funció d’on deixem les bicicletes

remarks

Al tram amb bicicleta les dificultats es concentren a la part final de l’aproximació. Podem regular-les deixant les bicis més avall o més amunt. Pel que fa a la tornada, la part més tècnica és la baixada de Vidrà a Sant Pere de Torelló, concretament el tram de camí de la Tosca de Degotalls, que demana una certa habilitat, especialment tenint en compte que portarem el pes del material d’escalada.

Aquesta activitat es pot fer durant tot l’any, però cal tenir en compte que la via està orientada al sud i que fer l’aproximació com es proposa implica escalar a les hores centrals del dia. Per tant, com a mínim penseu a portar aigua suficient. Pel que fa a l’hivern, a banda del fred, cal comptar que amb menys hores de llum també tindrem menys temps per a fer la volta, ja que no és recomanable fer la baixada del Forat Micó amb poca llum.

gear

Material bàsic de reparació (el mínim, per qüestió de pes): cambra de recanvi, manxa, pegats i cola, tronxacadenes.
Per a l’escalada, porteu 15 cintes exprés i material per a les reunions.
Per poder deixar les bicicletes lligades a un arbre cal portar un parell de cadenes i cadenats.

Associated routes

Associated articles

Associated books

Associated xreports

Comments

No thread yet?

Log in to post the first comment

No thread yet?

Log in to post the first comment

{{::post['created_at'] | amUtc | amLocal | amTimeAgo}}
  • de
  • it
  • es
  • eu
  • fr