Se surt del revolt de la pista que puja a Malniu que hi ha a la cota 1720, dins de la vall del riu Duran. S'ha de travessar la gran i allargada clariana del fons de la vall (es pot seguir la pista o fer drecera per un camí que surt més a la dreta). Al final de la clariana cal anar trobant el camí, balisat amb marques grogues en algun arbre, i sempre pel marge esquerre del riu (orogràfic).

Sortim del bosc de Corniols a una clariana des d'on veiem la part baixa de la canal de descens, que queda a la nostra dreta. Continuem endavant guanyant alçada cap a una cabana de pedra i sostre d'uralita que hi ha sota una zona de més pendent. A partir d'aquí ens separem del riu, que baixa encaixonat pel Forat del Bou, i pujem per una pala que queda entre petits ressalts de roca. Quan el terreny perd inclinació, cal buscar una fita que indica el pas del camí de l'estiu. A partir d'aquí fem un flanqueig sense complicació però on cal parar atenció a la possible presència de plaques de vent.

De seguida el terreny va perdent inclinació i ben aviat veiem davant nostre el refugi d'Engorgs, o Joaquim Folch i Girona, que deixem a l'esquerra per anar a buscar per pendents suaus la Portella de Meranges.

Des d'aquí, si hi ha prou neu (en cal força perquè el terreny és molt pedregós), podem pujar per la carena. En cas contrari, es pot aprofitar una franja del vessant W del Puigpedrós de menor pendent que ens conduirà a un collet que hi ha a la carena principal, al costat del cim secundari del contrafort SW del Puigpedrós, de cota 2726. Des d'aquí, només cal carenejar fins a arribar al cim.

Comencem el descens retornant a l'esmentat collet. Baixem per la cara E del cim secundari fins al fons de la coma que hi ha al sud del Puigpedrós i a l'W de la Coma Pregona. En aquesta zona alta la vall és ampla i comencem a baixar pel torrent que hi ha al peu del contrafort SE del cim secundari fins a arribar a una zona en què el pendent d'aquest torrent comença a fer-se més important. En aquest punt apareix un bosc esclarissat a la nostra esquerra. Baixem en diagonal a l'esquerra per aquest bosc fins a arribar a un replà del terreny, que pertany a un altre torrent menys marcat que l'anterior.

(És important no continuar pel primer torrent, no només perquè està més exposat a allaus, sinó perquè a la base hi ha un ressalt de roca totalment infranquejable. En cas d'error, caldria sortir pel bosc de l'esquerra per accedir a l'altre torrent, perfectament esquiable)

Des d'aquest replà hem de baixar seguint pel fons del torrent, que ara guanya pendent (fins a 35º). A poc a poc aquest torrent va girant cap a la dreta per desembocar finalment a la clariana de sobre del Bosc de Corniols, on retrobem les traces de pujada.