Pui de Cassibrós : des d'Ainet de Besan per Aixerto

Pujada

Sortim de l'extrem E del poble, creuem el barranc i seguim un camí evident, empedrat que comença fent ziga-zagues fins a un punt alt de 1090m. Aleshores fa un flanqueig fins al barranc, que creuem per un pontet de fusta. Fem un breu tram pel marge dret del riu i tornem a creuar-lo per un altre pont de fusta. Aleshores fem un parell de ziga-zagues i un nou flanqueig fins al barranc.

Sempre per camí evident, empedrat, i flanquejat de murs de pedra, guanyem alçada pel marge dret del barranc, que aquí s'encaixona molt i fa algunes cascades. Tornem a creuar el barranc i passem per les ruïnes d'un grupet de bordes que aprofiten els petits replans que fa la muntanya.

Després d'aquestes bordes, el barranc deu acongostar-se molt, ja que el camí puja pel vessant fent alguna ziga-zaga. A partir d'aquí, el camí és menys fresat i s'ha d'anar intuint per on va, fixant-se en la forma que encara fa als prats que creua. També hi ajuda alguna fita i les marques de pintura groga. Passem a prop del roure d'Aixerto i aleshores el camí perd pendent i se'n va cap al barranc, que ja seguirem fins als prats del voltant de les bordes d'Aixerto, on la vall s'obre, el vessant esquerre del riu perd pendent i està net de bosc.

Pugem pel prat fins a sota mateix de les bordes, i anem seguint encara vall amunt. Passada la darrera de les bordes, la més ben conservada, un edifici amb el llosat a una aigua cap a la muntanya, seguim planejant per anar a buscar el barranc, que creuem, i cerquem el camí per l'altre costat, que fa un gir de quasi 180º (busqueu les marques de pintura groga). A la zona dels prats el camí s'ha perdut, però a l'altra banda del barranc hi està ben fresat. Sense gaire pujada ens anirà acostant a la valleta que baixa de la collada d'Aixerto. En arribar a aquesta coma, la remuntem directament vers la collada, on hi ha un prat d'herba envoltat de bosc de pins.

El camí continua per l'altra banda del coll, en una llarga diagonal descendent. Flanquegem plans per sobre de les bordes de la Muntanyeta i aviat fem la darrera pujada fins al pla de Négua. El voregem pel costat S i entrem al bosc de pi per un camí ben visible que va seguint l'ampla carena, que va girant cap al S. En atansar-nos al cim, el bosc es fa més clar. Arribem al punt alt creuant prats esquitxats de pins.

Baixada

Pel mateix camí.

El camí pot resultar una mica perdedor en algun punt, en particular si es fa servir de baixada i no s'hi ha pujat primer, però està marcat amb pintura groga, cosa que fa més fàcils les coses.

Imprescindibles pantalons llargs.