Pica Roja: d'Ordino-Arcalís al barranc de Port Vell
{{ '2006-04-13' | amDateFormat:"dddd Do MMMM YYYY" }}

Pica Roja: d'Ordino-Arcalís al barranc de Port Vell
{{ '2006-04-13' | amDateFormat:"dddd Do MMMM YYYY" }}

Application mobile

View and save your outputs directly on the field using the Camptocamp mobile application.

Licence

General

activities

frequentation: quiet

condition_rating: good

quality: medium

heights

elevation_max: 2903 m

elevation_access: 1600 m

height_diff: +1500 m / -1400 m

Access

public_transport: yes

access_condition: cleared

snow

elevation_up_snow: 1600 m

elevation_down_snow: 1600 m

participants

Cesc Grau, núria monmany badia, Bernat Sabater, Raquel Garcia

weather and conditions


Temps anticiclònic


Neus velles molt estables. El fons de la vall de Solcem sense neu, així com el primer tram de la pujada cap al port de Romaset.

hut_comment

Vam dormir a peu de pistes d'Arcalís, vam fer el port de Rat i el de Romaset, des d'on vam fer cim. Després vam saltar fins pràcticament la confluència amb el barranc d'Areste, on vam fer un bivac.

personal comments

12 d’abril

Els típics equilibris amb les respectives feines per plegar al migdia, i a tres quarts de quatre ja estem dins de l’autocar enfilant el camí d’Andorra la Vella. Un cop allà anem a comprar unes pells i unes ganivetes que algú s’havia deixat a casa i que eren elements imprescindibles per a la travessa. Un segon autobús ens puja a Ordino, on fem transbord amb un darrer autocar que teòricament acabava el recorregut al Serrat. El conductor és un portuguès molt simpàtic i que parla perfectament el català. Li demanem si hi ha alguna manera de pujar fins a les pistes i ens mira amb cara d’estranyat: “però si són tancades” (clar, són quarts de nou del vespre...). Insistim en que hi volem pujar; agafa l’autobús i cap a Ordino – Arcalís s’ha dit.

Hi ha pocs edificis, per ser pistes i per ser Andorra. Comprovem la primera porta i s’obre. Dóna pas a un petit rebedor, on hi ha una segona porta. Ho provem i també s’obre! Entrem a la sala, que és on hi ha les taquilles dels pisters. Decidim que és el millor lloc on podem dormir. No hi fa el fred de fora ni tampoc l’aire. De tant en tant el personal de les pistes entra per la primera porta per fitxar amb la màquina que hi ha instal•lada, però ni tan sols ens veuen, de manera que passem una bona nit.

13 d’abril

Cap a les 6 ens aixequem, esmorzem i sortim sense que ningú no ens vegi. Iniciem la ruta remuntant amb els esquís una pista vermella que una mica més avall passa per sota un pont de la carretera. Ens trobem un parell més d’esquiadors de muntanya que ens comenten que la canal de Riufred està en males condicions. Els ho agraïm perquè si no ho haguéssim sabut potser ens hi haguéssim acostat per veure si es deixava fer...

La pujada al Port de Rat no és complicada, però cal saber trobar el pas. Es creua la canal que baixa directament del coll en direcció al Cataverdís. Un cop sota mateix de la piràmide del cim, tombem a la dreta per fer un flanqueig que ens condueix directament al Port.

Abandonem les terres andorranes i entrem en territori occità per unes pales de neu magnífica, amb vistes a l’altiu Pic Pla de l’Estany. Com a la pujada, cal saber trobar el pas, per un seguit de pales i canaletes no massa dretes. El problema és que si no els trobes, pots complicar-te molt la vida. Des del coll, cal decantar-se cap a l’esquerra i després, amb bona visibilitat no cal patir. Podria ser problemàtic en cas de boira.

Arribem fins al fons de la vall de Solcén (Soulcem segons els mapes francesos) per la pista que testimonia la voluntat que hi havia hagut en algun temps de connectar Andorra i Occitània pel coll de Rat. Sembla que han deixat córrer el projecte, per sort! Fora de la pista la neu comença a escassejar. Seguim baixant fins a la cabana dels Estrets (oberta del 15 d’octubre al 15 de juny, segons diu a la porta, i és tot un detall; hi ha un parell de matalassos i una llar de foc, ben avinguts n’hi cabrien mitja dotzena), ja al Pla de Solcén. Ens traiem els esquís, creuem el riu i anem a buscar el camí que circula per l’altre marge, marcat com a GR. El seguim durant una estona, cap al nord, fins a trobar un parell o tres d’orris plens de neu, a uns dos-cents o tres-cents metres del torrent de Romaset. Remuntem pel vessant una cinquantena de metres, fins a trobar el camí, també marcat com a GR, que s’enfila cap a la Vall de Romaset.

La Vall de Solcén és clarament glacial, amb el fons pla i els vessants que la rodegen, ben escarpats. Les valls secundàries que hi arriben les van modelar glaceres penjades, fet que provoca que l’accés a aquestes valls tingui una part inferior dreta i poc evident. Pel que es pot apreciar des del fons de la vall, això passa tant per pujar cap al Port de Boet com per anar cap al Port de Romaset.

A la part inferior de la pujada de la Vall de Romaset no hi vam trobar neu, si bé sembla que més que un inconvenient, això és un avantatge de cara a trobar el pas. El camí s’enfila per un vessant de pendent constant que mor sota una barrera rocallosa, que es remunta per una osca ben marcada. Un cop superada, el camí fa un seguit de giragonses per anar buscant el pas bo fins al punt on el pendent se suavitza. Abans de posar-nos els esquís fem un mos ben merescut.

La resta de la pujada és molt agradable. La neu es manté forta però ja no està gelada i el sol és tan intens que fem una bona suada per arribar al Port de Romaset. En un dia hem saltat d’Andorra a Occitània i ara, a Catalunya. Ha estat un camí exigent i més perquè anem molt carregats (duem la tenda, una petita corda, i tot el material que s’ha de dur a la muntanya i a l’hivern, i esclar, menjar per quatre dies...). Un descans breu ens permet recuperar forces, i arribem a la conclusió que no n’hem tingut prou amb els 1300 m de desnivell que duem fets. Deixem les motxilles a unes roques del vessant NW de la Pica Roja i ens disposem a atacar el cim.

No hi ha prou neu per pujar per la carena N amb esquís, de manera que ho provem per la cara W. En Bernat i la Raquel deixen els esquís i remunten fins a la carena. La Núria i jo seguim amb els esquís fins a la meitat d’una canaleta que es va tancant. Els deixem clavats a la neu i continuem a peu. Ens retrobem al darrer tram de la pujada i arribem al cim cap a quarts de sis de la tarda, amb bones vistes del recorregut que hem fet, un bocí de la cara N del Cadí, la Maladeta, etc...

Baixem fins als esquís i fins a les motxilles i continuem el descens fins que se’ns acaba la neu, pràcticament a la confluència amb el Barranc d’Areste. Ens traiem els esquís perquè el lloc és com l’havíem desitjat: un prat pla d’herba sense neu i alguns pins. Un d’ells està completament sec (el va tombar una allau ja fa anys) i ja ho veiem del tot clar: un sopar de cus-cus al costat del foc i un bivac sota la lluna plena. No podria ser millor.

Associated routes

Associated articles

Associated xreports

Comments

No thread yet?

Log in to post the first comment

No thread yet?

Log in to post the first comment

{{::post['created_at'] | amUtc | amLocal | amTimeAgo}}
  • de
  • es
  • en
  • eu
  • it
  • fr